Login
Amor Yaoi
Fanfics yaoi en español

Mi deseo por Himeka_Akihime

[Reviews - 2]   LISTA DE CAPITULOS
- Tamaño del texto +

Notas del fanfic:

Este onesho lo hice hace tiempo y me quedó muy cortito así que lo puse también en catalán, espero que lo disfruten al igual que yo distruté al escribirlo.

Si les gusta comenten, si no les gusta comente nya~ bueno diganme que les pareció y tal nwn jiji ba bay

Mi deseo

 

Hacía poco más de media hora que Matt se había sentado delante de su escritorio y lo único que había conseguido escribir de su tarea de lengua eran dos simples palabras que formaban el titulo de su redacción.



-Una redacción de 150 palabras describiendo nuestro deseo más preciado –murmuró por cuarta vez Matt –un deseo, mí deseo ¿y yo que deseo tengo? mmm… creo que yo solamente deseo estar contigo –pensó en voz alta –pero que estoy diciendo –se reprochó.

Silencio,un suspiro, y nuevamente silencio. Finalmente se decidió a coger el boli y escribir lo primero que se le pasara por la cabeza.



Mi Deseo:

Supongo que todos los alumnos de este centro desean ser adoptados o conseguir ser como L, o cosas mucho más complejas, pero yo solamente deseo tenerte a mi lado Mello, con tu simple compañía me basta para ser feliz.

Me gustaría acercarme a ti y rodearte con mis brazos juntando así tu cuerpo con el mío, besar tus dulces labios sabor chocolate y susurrarte al oído cuanto te quiero causando en ti un sonrojo.

Te recostaría en mi cama despojándote al mismo tiempo de la molesta ropa que me impide ver tu piel.

Acariciaría cada rincón de tu cuerpo con mis manos mientras que mis labios se entretienen con los tuyos y nuestras juguetonas lenguas compiten por tener el control.

Te haría mío hasta caer rendido, eso es lo que haría si tu me quisieras.

Pero no es así, todo el mundo sabe que hay deseos imposibles y el mío es uno de ellos, porque yo para ti solamente seré tu fiel perro y tú para mí siempre serás mi dueño.

Listo, obviamente no lo entregare, pero creo que me ha quedado bastante bienpensó.

-Ey,Matt ¿te vienes a jugar a fútbol? –preguntó Mello, sorprendiendo al pelirrojo,ya que siempre entraba a la habitación de Matt como si le perteneciera.

-Claro,vamos –dijo dedicándole una sonrisa, aunque en verdad no tenía ganas de hacer nada.

Pero simplemente no le podía negar nada a su dueño, a su amor secreto, porque el siempre sería su perro.

FIN



El meu desig

Feia poc més de mitja hora que Matt s'havia assegut adavant del seu escritori i l'únic que havia aconseguit escriure dels seus deures de llengua eran dos simples paraules que formaven el titul de la seva redacció.

-Una redacció de 150 paraules descrivint el nostre desig més preciat -va murmura per quarta vegada -un desig, el meu desig ¿i jo quin desig tinc? Mmm... crec que jo solament desitjo estar amb tu -va pensar en veu alta -però que estic dient -es va retreure.

Silenci, un suspir, i novament silenci. Finalment es va decidir a agafar un boli i escriure el primer que l'hi passava pel cap.

 

El Meu Desig:

 

Suposu que tots els alumnes d'aquest centre desitgen ser adoptats o aconseguir ser com l'L, o coses molt més complexes, però jo solament desitjo tindret al meu costat Mello, amb la teva companyia estic feliz.

M'agradaria apropar-me a tu i rodejar-te amb els meus braços ajuntant així el teu cos amb el meu, besar els teus dolços llavis amb gust a xocolata y xiuxiuejar-te a l'orella quant t'estimo fent que en el teu rostre aparegui un intens vermell.

T'estiraria en el meu llit treiente al mateix temps la roba tant molesta que m'impedeix veure la teva blanca pell.

Tocaria cada part del teu cos amb les meves mans mentre que els meus llavis s'entretenen amb els teus i les nostres llengües lluiten per obtenir el control.

Però no es així, tot el món sap que hi ha desitjos impossibles i el meu es un d'aquests, perquè jo per a tu solament sere el teu fidel gos y tu per a mi sempre seras el meu amo.

 

Enllestit, obviament no l'entregare, però crec que m'ha quedat prou bé va pensar.

 

-Ey Matt ¿vens a jugar a fútbol? -la veu d'en Mello va sorprendre al seu amic ja que aquest sempre entrava a l'habitació del pèl-roig sense avisar.

 

-Si, anem -va dir dedicant-li un somriure, encara que no tenia ganes de fer res.

 

Però simplement no li podia dir que no al seu amo, al seu amor secret, perquè ell sempre seria el seu gos.

FI




Si quieres dejar un comentario al autor debes login (registrase).